Em mirava el paper en blanc com aquell escriptor que es posa a iniciar una novela. El primer exercici no el vaig enfocar massa bé i vaig acabar fent un treball de papiroflexia mitjançant tires trenades.Resultat: una trenada tant densa que la llum ni entrava timidament a l'interior!
Els següents els vaig començar motivada per l'exposició que ens havien fet la MªJesus, el Mario i l'Antonio sobre el paper.
Una de les idees que em van agradar es la de crear un escenari doblegant el dna-3 i situar-hi al seu interior un espai de formes infinitament variades mitjançant només plecs. En l'objecte de la foto només es van realitzar talls rectangulars per provar quin efecte feien :
Mirant l'objecte pel davant i després pel darrere obtenim efectes molt diferents. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario